PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DEL PROJECTE

Drac a les escales del Parc Güell (1900-1914), d'Antoni Gaudí

En aquesta darrera frase del procés per completar el projecte virtual i assolir els objectius de l'assignatura, l'equip s'ha hagut de centrar en les tasques de posar a punt la Wiki - insígnia del nostre treball - de cara el darrer i definitiu repte que hi tenia assignat: presentar-se en públic amb condicions òptimes per fer front al judici, crític i constructiu, dels nostres companys d'aula pertanyents als altres grups. Amb el gruix de la feina feta d'antuvi, el treball ha estat molt més detallista que en les ocasions precedents: es tractava de polir els acabats, resoldre petits inconvenients tècnics, completar algunes explicacions que eren massa vagues, revisar l'estil de redactat i la pertinença dels enllaços, fins i tot embellir la Wiki a nivell purament estètic en concordança amb la prioritària perspectiva didàctica, etc.

A nivell de coordinació, val a dir que el bagatge acumulat fins ara pels membres de l'equip ha facilitat enormement les coses. Els dubtes cada cop són menys genèrics o de pura orientació, sinó que s'han tornat molt concrets i específics per tal com l'experiència de les anteriors fases ens ha dotat d'un comprensió global molt bona tant de les finalitats del projecte com dels camins per arribar-hi. Per tant, hem fruït treballant amb una certa inèrcia que no ha degenerat pas en desídia. També cal constatar un cop més que, ultra la planificació prèvia de les tasques a realitzar, en aquest grup el compromís adquirit individualment envers l'equip ha funcionat amb eficàcia i normalitat totals, sempre en benefici de les responsabilitats contretes en comunitat.

La defensa del projecte virtual, per exemple, s'ha consensuat de forma admirable i engrescadorament participativa. Si bé aquesta ha estat la principal activitat en la darrera fase de construcció del projecte virtual, podríem fer extensiva tal actitud a la resta de tasques que hem hagut d'assumir. Això és així perquè ara més que mai ens el creiem, ens l'hem fet nostre i ens hi sentim identificats.

TREBALL EN EQUIP

Casa Municipal de Praga, dels arquitectes
Antonína Balšánka i Osvalda Polívky (1905-1912)

En aquesta Pràctica Final el treball en equip ha seguit essent fonamental. En aquest cas, però, hi ha hagut una dificultat afegida a les que ja de per sí presenta sempre aquest tipus d’interaccions: els múltiples dies festius a causa del Nadal. Així doncs, no sempre ens hem pogut comunicar amb la freqüència desitjada i, fins i tot, un membre del grup s’ha absentat en moments importants de feina. Tot i així, penso que hem mantingut els valors de cooperació i suport mutu que ja havíem demostrat amb anterioritat i hem consensuat una lleugera modificació del repartiment inicial de tasques per tal que tots acabéssim duent a terme un volum de feina semblant i que s’adaptés als nostres calendaris personals.

Amb l’excepció de la freqüència d’interacció que comentàvem, la resta d’acords inicials i, sobretot, la transparència, el compromís i el respecte entre els companys s’han mantingut intactes i crec que això ha quedat reflectit a la Wiki finalitzada.

Ara que ja tenim el projecte acabat, només em queda dir-vos que espero que ens seguim trobant en properes assignatures i que ha estat un plaer treballar amb vosaltres!

E-CIVISME: PRÀCTICA FINAL

Portada de Els sots ferèstecs de Raimon Casellas

Tal com indicàvem en l'entrada de la fase anterior dedicada a l'e-civisme, cal esmentar que hem estat un grup respectuós amb el protocol que implica el fet de treballar en un entorn virtual. D'una banda, en l'elaboració de la Wiki ens hem assegurat d'esmentar les fonts d'on hem extret la informació siga visual, audiovisual o textual. Aquesta actitud ens ha permés valorar la importància d'encomanar-nos a les fonts amb la intenció de fonamentar el nostre estudi. També hem estat ben conscients dels llocs web dels quals extréiem la informació, respectant el criteri d'autoritat que ha aportat credibilitat al nostre projecte. Però no sempre ha estat així i entre els uns i els altres milloràvem la inclusió de les fonts a mesura que avançava el projecte. Com que el nostre Wiki i el mateix blog contenen quantitat d'imatges i vídeos (i fins i tot, algun gràfic) hem hagut, de vegades, de canviar les fotos per tal de citar-ne l'origen, ja que en un inici no n'érem tan conscients de la importància i en algunes ocasions no recordàvem d'on l'havíem extreta. 

D'altra banda, també hem aprés a protegir el nostre treball perquè només nosaltres tinguem accés a la modificació de la informació que hi incloíem. La Wiki està protegida i només els membres de Els 4 gats tenen la possibilitat de l'edició i l'accés a la redacció del blog està controlada per un administrador que té un nom d'usuari i una contrasenya compartida pels membres del nostre grup i que ens ha donat accés per realitzar les aportacions individuals. Tanmateix, hem descobert què és el que ocorre quan dos companys editàvem la Wiki a la mateixa vegada: només un pot guardar les seues modificacions i les de l'altre no s'hi reflecteixen. Després de l'ensurt d'haver perdut feina feta, descobrírem que podíem recuperar les distintes versions. Sort! Tot açò ens ha servit per valorar la coordinació i les còpies de seguretat que tenim guardades a l'espai de fitxers del nostre grup. 

COMUNICACIÓ A LA XARXA

Café de Montmartre (1890). Santiago Rusiñol

Actualment ens trobem a la recta final del projecte i es pot afirmar que, a partir de la nostra experiència en cadascuna de les Pràctiques d’Avaluació Continuada, hem assolit, entre d’altres aspectes, les habilitats necessàries per comunicar-nos mitjançant la xarxa de forma eficient. La freqüència i canal dels contactes s’ha respectat la qual cosa queda reflectida en el nombre de missatges del nostre espai. S’ha fet una utilització racional i alguna petita incidència que hem tingut s’ha comunicat i resolt satisfactòriament, fruit dels acords però també de la implicació personal de tots els membres del grup.

En conclusió, crec no equivocar-me en manifestar l’existència d’un elevat nivell d’enteniment, que va repercutir positivament tant en la gestió del temps com en la presa de decisions. D’aquesta manera, el coneixement des d’un bon principi de la proposta de les tasques i dates d’execució per part del coordinador pertinent ens va permetre organitzar el nostre temps així com la possibilitat de comunicar i prendre les decisions de forma consensuada i anticipada en benefici del projecte i del grup.

TREBALL EN EQUIP

A aquestes alçades de projecte virtual (recta final de la tercera PAC) la perspectiva per jutjar com ha funcionat el grup és àmplia. Les circumstàncies - tant individuals com d'equip - en què ha transcorregut el treball han estat molt diverses. Per regla general les normes s'estipulen en moments de calma, abans de les possibles turbulències o passades ja aquestes. Només en situacions desfavorables, tenses o fins i tot extremes se'n pot posar a prova la validesa. És aleshores - un cop tornada l'estabilitat - que cal fer-ne balanç i proposar millores, si s'escauen. Però cal tenir en compte que l'objectiu de tota legislació no és l'acompliment per se, sinó garantir uns principis molt més importants que la mateixa norma que els serva. Per aquest motiu podem afirmar que els acords que inicialment vam establir no sempre s'han respectat, però sí els valors de compromís, transparència i respecte que els havien inspirat.

Durant el transcurs de la present fase que ara fineix ha esdevingut un d'aquells fets, abans somerament comentats, que en definitiva serveixen per valorar l'eficàcia de les normes i, sobretot, la fortalesa de les conviccions: un dels components, per malaurats imponderables personals, va haver d'absentar-se uns dies sense massa certeses de quan podria incorporar-se novament a la feina en equip. Val a dir que, més enllà de qualsevol pacte, davant d'aquesta inesperada notificació el grup va reaccionar en bloc en una emotiva mostra de solidaritat. L'afectat - retornat a la vida quotidiana i agraïdíssim a tots per la comprensió mostrada - fa ara mateix mans i mànigues per estar a l'alçada de la confiança que els seus companys li han dipositat en tot moment.

En tot procés incideixen episodis externs que, en la mesura del possible, s'han de poder preveure en un marc molt i molt general. Superades les dificultats, el grup - així com les persones que l'integren a nivell individual - s'enforteix i pot encarar nous desafiaments amb un grau més alt de confiança. És doncs amb optimisme que encararem la part final del projecte virtual proposat a l'assignatura Introducció a les TIC en Llengua i Literatura Catalanes.

GESTIÓ PROJECTE

Le chat Noir (1896) de Steinlen

Arribats a aquest fase del projecte podem dir que Els 4 gats han assolit un estat de maduresa que es reflecteix a tots els àmbits d’un treball com el que estem elaborant. No semblava una tasca fàcil dissenyar i planificar un projecte virtual en grup. Les reflexions fetes des del començament al fòrum ens assenyalaren el camí que, en un principi, va semblar pedregós, per la quantitat d’informació facilitada i per l’aplicació d’unes eines a vegades desconegudes o desaprofitades.

Però amb el temps, els materials facilitats van complir la seva tasca i ens aplanaren el camí. De forma guiada, però també, instintivament ens van acostumar a desenvolupar i gestionar aquest projecte virtual. Els variats recursos mostraven a poc a poc la seva funció, ens permetien comunicar-nos, extreure informació, debatre, establir acords, planificar les nostres actuacions, etc. Alhora aquests també ens han permès treballar amb continguts digitals de tots tipus o presentar, tractar i elaborar la informació tot i respectant la seva autoria dintre de la xarxa. Per a nosaltres, el resultat no pot ser més satisfactori al haver-se materialitzat en l'acurada confecció del Wiki i el Blog, que posen de relleu el grau d' assoliment competencial en les diverses fases d’un projecte virtual. Considerem que la nostra millora és constant i a mesura que el projecte avança també ho fan les nostres competències i actituds.

COMUNICACIÓ A LA XARXA

Portada de la revista catalana modernista "Joventut"

En aquesta tercera fase, la freqüència dels contactes ha estat la necessària, gràcies a la rapidesa en què la persona coordinadora de la PAC va planificar el repartiment de tasques. I és que des de ben principi érem coneixedors de tot allò que s'havia de realitzar i ens ha permés a grans trets saber quina era l'aportació individual que s'esperava de nosaltres sense haver d'estar contínuament en comunicació. Continuem, doncs, mantenint la freqüència de contacte que ens havíem proposat en la PAC 1, i com en el cas anterior, només en comptades vegades no fem ús del contacte diari. Però vull recalcar que el fet de tenir les activitats planificades des de l'inici ens ha donat llibertat i autonomia, encara que tot ho fem de manera consensuada. Tampoc ens ha fet falta mantenir la comunicació a través d'espais externs fora del de la UOC. A hores d'ara no hem fet servir el xat, perquè tampoc ens hem vist amb la necessitat de resoldre problemes de manera urgent. També sembla que la presa de decisions és fluïda i quan hi ha alguna cosa a dir per part d'algun dels membres la resta contestem imminentment. 

Per tant, pense que la gestió del temps des del principi i el fet de presentar les activitats concretes de manera desglossada ha contribuït que la freqüència de comunicació a la xarxa siga la requerida i hem aprés a ser més flexibles els uns amb els altres. 

Continuem, doncs!

E-CIVISME

Ara que ja estem a punt d’acabar l’esborrany del nostre projecte, penso que és un bon moment per tornar avaluar si hem mantingut en tot moment unes actituds digitals cíviques, és a dir, si hem actuat amb seguretat i hem fet un bon ús dels continguts i informacions quan hem treballat a través de la xarxa.

Portada original de l'obra  Casa de nines
de  Henrik Ibsen (1879)

Per començar, la interacció constant i global que permet Internet ha d’anar acompanyada d’unes mesures de seguretat que ens protegeixin de continguts maliciosos i assegurin que no perdem els continguts del nostre projecte. La protecció de continguts maliciosos ha estat més aviat responsabilitat de cadascú perquè afecta principalment dispositius electrònics personals. El que sí que és important a nivell de grup és la protecció d’aquest blog i de la Wiki que tant d’esforç ens està costant. En aquest sentit, els hem configurat de tal manera que, malgrat que són públics i tothom en pot veure els continguts, només els membres del grup podem modificar-los. Tot i així, considero que seria convenient que en féssim una còpia de seguretat per tal d’evitar que un imprevist acabi amb part o amb tota la feina feta.

Pel que fa als continguts, a l’hora de seleccionar les fonts d’informació d’on els obtindríem vam fer-ho amb molta cura. Ara, doncs, cal que en fem un tractament igual de correcte. La informació a Internet és molt fàcilment accessible i, per tant, cal anar amb compte en tot moment de citar correctament les fonts d’informació per no incórrer en plagi i mantenir un alt nivell de credibilitat per als continguts del nostre projecte. En aquest aspecte trobo que, en un principi, no sempre s’havia explicitat d’on provenia la informació que recollíem a la Wiki però aquest aspecte s'ha anat rectificant fins al punt actual, on cada recurs emprat i cada cita està referenciada correctament i acurada.

És per tot això que penso que hem tingut molt present la importància de l'e-civisme i, si bé en començar vam cometre alguns errors, els hem anat esmenant posteriorment.

ACTITUD DIGITAL CÍVICA

El fet de treballar en un entorn estrictament virtual ha exigit als membres implicats en aquest projecte d’assumir una actitud digital cívica. Aquesta no només ens ha de prevenir enfront dels possibles riscos inherents a la xarxa sinó també evitar que, per desconeixement, puguem caure en actituds reprovables. La intenció ha estat traslladar les normes que vetllen per l’ordre i la convivència en els àmbits presencials – als quals tots estem naturalment més avesats – al món de la comunicació virtual, tenint en compte per a tal adaptació els trets que el distingeixen i fan peculiar.

La càrrega, de Ramon Casas (1899)

En primer lloc ha calgut considerar l’aspecte de la seguretat. Si bé la nostra vessant de cerca – força acadèmica quant a la forma i centrada en l’art i la cultura pel que fa als continguts – no acostuma a aixoplugar el gruix d’amenaces en xarxa, tanmateix convé no obviar que el propi caràcter global d’internet pot afavorir la irrupció contra tot pronòstic de pàgines no desitjades o indesitjables. Avui dia però, la majoria d’usuaris – com és el nostre cas – tenim instal·lats als ordinadors personals eficaços mecanismes de protecció, com ara detectors de programes invasius, filtres i tallafocs, que garanteixen una navegació segura a través de la xarxa. En aquest sentit doncs, no hi ha hagut cap episodi, ni tan sols anecdòtic, del qual puguem fer esment.

Estalvis de l’exterior, hem procurat en segon lloc dur a terme una gestió de la informació que fos responsable, tant a nivell individual com grupal un cop compartides les cerques. D’una banda hem sotmès els resultats a uns criteris de validesa (que podeu trobar a l’apartat Objectius i criteris dins aquest blog, al qual remetem el lector) per tal de defugir els indrets que no oferien prou condicions de seriositat, respecte o imparcialitat, així com els que contenien informació tractada amb poc rigor, no contrastada o apòcrifa. D’altra banda, amatents a l’autoria de les fonts en línia, n’hem consignat el responsable, desenvolupador o representant a les corresponents etiquetes de cada cerca. Cada cop que haguem d’emprar informació obtinguda a les dites cerques en citarem la procedència.

PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DEL PROJECTE

En la primera PAC, havíem planificat les tres grans tasques que havíem de realitzar en la fase II del projecte des d'un punt de vista general. Així, establírem una temporalització extensa per a la creació del blog; de fet, abraçava quasi tot el període que s’havia establert per a dur a terme la PAC 2. Vam ser, doncs, previsors, perquè n’és ben cert que la posada en funcionament ens ha dut un cert temps. Hem sortejat entrebancs i hem hagut de recórrer a lectures addicionals per poder estructurar el blog segons se’ns demanava en l’activitat. De manera paral·lela havíem programat l’execució de cerques per poder abastir el nostre projecte i el compartiment d’aquestes al gestor bibliogràfic Zotero. I finalment, havíem seqüenciat que els últims dies de la fase 2 els dedicaríem a redactar l'índex per tal d'estructurar la Wiki.

A grans trets, hem acomplert la temporalització exposada des de la PAC 1, però ens hem vist obligats a completar-la mitjançant d'altres taules de planificació que requerien les tasques concretes. Hem necessitat, doncs, d'una seqüenciació més acurada que ha estat motivada pel requisit de respondre a cadascuna de les actuacions que havíem de fer al blog, al Zotero i a la Wiki.

Suposem que hem estat conscients de la realitat en el mateix moment del desenvolupament de les activitats i a mesura que el coordinador ens en proposava la consecució. Per això, és convenient que el repartiment de tasques contemple els dies suficients per resoldre els imprevistos i així no haver de treballar a corre-cuita. Ho tindrem en compte per a les properes PAC.

TREBALL EN EQUIP

Casa Tassel (1892-1893). Victor Horta

Si hem de fer una valoració general del treball en equip del grup Els 4 Gats, es pot afirmar, sense cap mena de dubte, que aquesta ha estat del tot positiva. En un principi semblava una qüestió molt complicada perquè alguns de nosaltres mai havíem treballat en un entorn virtual i vam haver de posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits en l’assignatura. 

Els seguiment dels acords va ser fonamental en el desenvolupament de les tasques plantejades. Malgrat que en un principi ens va costar una mica acostumar-nos a la freqüència de connexió i contestació dels missatges, molt aviat vam entendre la importància d’aquests com una eina de comunicació i la necessitat de respectar-los si volien un bon funcionament del grup. De forma semblant, la figura del coordinador, excepcionalment dos en la segona PAC, va esdevenir una peça clau per desenvolupar les tasques del treball i va posar de relleu la bona relació i predisposició de tots els membres de l’equip.

També hem d’assenyalar la importància de respectar els compromisos assolits ja que qualsevol falta de responsabilitat repercuteix directament en el conjunt del treball en equip. Però aquests no s’esgoten amb l’execució de les tasques dintre dels terminis previstos sinó que resulta adient destacar d’altres. Així, la transparència en les comunicacions i decisions va ser primordial per tal que qualsevol membre pogués expressar lliurament les seves opinions i aportacions. En aquest sentit, el respecte es va convertir en un component indestriable de totes les nostres actuacions perquè facilità les bones relacions del grup, va estimular la presa de decisions i fomentà la participació de tots els membres. 

Per últim, l’ajuda entre els companys ens va servir per a portar endavant algunes de les nostres tasques individuals així com l’alt nivell col·laboratiu per tal d’assolir els objectius proposats.

COMUNICACIÓ A LA XARXA

Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana

Des de bon començament, Els 4 Gats hem tingut molt present la importància que té una comunicació fluïda i de qualitat en un projecte com el que tenim entre mans. És per aquest motiu que es va tenir molt en compte aquest factor a l’hora d’establir els acords inicials. Ara que estem a punt d’entregar la segona PAC és un moment adequat per fer-ne una primera valoració.

En primer lloc, penso que la freqüència dels contactes ha estat molt correcta. Ens vam comprometre a un mínim d’un accés al dia a l’espai de grup i a respondre el missatge en un termini de dos dies. Excepte en comptades ocasions, ho hem seguit al peu de la lletra i hem mantingut aquesta comunicació constant.

Pel que fa a la presa de decisions, les interaccions s’han dut a terme quasi exclusivament a través de l’espai de debat que ens ha facilitat la UOC. Hi hem anat obrint fils de debat per a cada qüestió que s’havia de tractar, hi hem exposat les nostres idees amb claredat i sempre hem aconseguit arribar a solucions a través del consens i amb la implicació de tots els membres del grup. Això no obstant, també hem fet servir el xat en moments puntuals en els quals calia prendre decisions de manera urgent i l’eina de debat no ens hauria permès l’agilitat que necessitàvem.

Finalment, és necessari fer esment a la gestió del temps. A la primera PAC vam fer una planificació orientativa de les activitats generals que hauríem de dur a terme. Com que calia arribar a un nivell major de concreció per tal de repartir-nos les tasques específiques, els dos coordinadors d’aquesta PAC han anat fent propostes desglossades i han fet una distribució que ha estat exigent però alhora realista i que tots hem aprovat i acomplert, acceptant una certa flexibilitat.

En la meva opinió, doncs, la comunicació ha estat satisfactòria a tots els nivells. Anem per bon camí!