TECNOLOGIA DIGITAL

Per bé que uns més destres que altres a moure’s en entorns virtuals, cap integrant del nostre grup no tenia experiència prèvia en el disseny de blogs. El balanç de la tasca per tant ha esdevingut doblement satisfactori; no només per haver-nos-en sortit favorablement, sinó sobretot perquè hem après a desenvolupar una poderosa faceta de les que ofereix internet en l’ampli ventall de l’espectre comunicatiu: la difusió de continguts a la xarxa.

Boulevard Montmartre, de Camille Pissarro (1897)

El procés però no ha estat exempt de dificultats, per tal com ja hem dit que tots hi érem novells. Primer de tot vam haver de triar una eina per editar el nostre blog; de les suggerides pel consultor ens acabaríem decantant pel Blogger, ja que amb una primera ullada ens semblava la més assequible per a usuaris no iniciats. Efectivament, ultra la lectura dels manuals proporcionats, el mètode d’aprenentatge més efectiu ha estat el de l’experimentació per via de l’assaig i de l’error. No obstant, vam topar amb un inconvenient relatiu a classificar les aportacions en categories – tal com es demana explícitament a la PAC – que gairebé ens va menar a abandonar el Blogger per un altre editor més adequat (els manuals del qual un dels nostres companys ja havia començat a estudiar atentament). Amb tot, un parell de missatges creuats amb el consultor van esvair aquest obstacle, de manera que hem prosseguit la confecció del blog amb el mateix programa fins a enllestir-lo.

També voldríem fer esment dels nostres avenços en gestionar informació, aquest cop però en direcció contrària a la fins ara referida: la cerca i classificació de dades en xarxa. Document fonamental per aprofundir-hi – més enllà de l’ús indiscriminat i a l’engròs de l’inevitable Google – ha estat Procés de cerca i localització de la informació per Internet. Quant al darrer propòsit, tampoc no coneixíem els avantatges d’emprar una eina específica com Zotero, el potencial del qual a l’hora de generar webliografia, indexar-la i fer-ne presentacions visuals encara ens és desconegut.

Si bé tal qüestió no s’emmarca del tot en aquest apartat, volem subratllar la importància que ha tingut el fet col·laborar estretament entre tots els components de l’equip a l’hora de solventar problemes i resoldre interrogants que anaven sorgint.

CORRECCIÓ I MILLORA.

Rellotge modernista dissenyat per Victor Horta (1895)

En general, el funcionament del grup ha estat satisfactori. Tot i així, sí que cal reflexionar sobre una sèrie d'aspectes que es poden corregir i/o millorar. D'entre aquests podríem destacar, per exemple, la manera com gestionen el temps. A grans trets, encara que la feina acaba enllestida per a la data que se'ns proposa a la PAC, sempre estem en la incertesa de si podrem finalitzar les activitats a l'hora. El fet de treballar amb el temps comptat implica un cert desassossec que és innecessari. També és millorable el grau d'implicació en el projecte de tots els components i és que hauríem de treballar més parells i que tots fórem conscients dels problemes que van sorgint per tal de trobar solucions més ràpidament.

A més, des d’un principi Els 4 gats manifestàrem les nostres preferències a l’hora d’enfocar el contingut del projecte: alguns, per la nostra formació inicial, podíem aportar una mirada més especialitzada als temes de pintura, música, arquitectura o literatura; però no tinguérem en compte el contingent, és a dir, no verbalitzàrem qui era més destre en les noves tecnologies o tenia més facilitat per ajudar la resta en aquestes eines. De fet, hem hagut de dedicar moltes hores a posar en funcionament el blog o a saber moure’ns pel món Zotero sense preguntar si algun membre del grup podia resoldre-ho en menys temps.

En definitiva, el repartiment de tasques des del principi de la PAC per poder tenir més dies per fer-les, un més alt grau d’implicació de tots els membres i una manifestació explícita de les aptituds en els diferents àmbits del projecte (temàtics i tècnics) contribuirien al desenvolupament òptim del nostre projecte comú.

ACTITUD DIGITAL CÍVICA

El fet de treballar en un entorn estrictament virtual ha exigit als membres implicats en aquest projecte d’assumir una actitud digital cívica. Aquesta no només ens ha de prevenir enfront dels possibles riscos inherents a la xarxa sinó també evitar que, per desconeixement, puguem caure en actituds reprovables. La intenció ha estat traslladar les normes que vetllen per l’ordre i la convivència en els àmbits presencials – als quals tots estem naturalment més avesats – al món de la comunicació virtual, tenint en compte per a tal adaptació els trets que el distingeixen i fan peculiar.

La càrrega, de Ramon Casas (1899)

En primer lloc ha calgut considerar l’aspecte de la seguretat. Si bé la nostra vessant de cerca – força acadèmica quant a la forma i centrada en l’art i la cultura pel que fa als continguts – no acostuma a aixoplugar el gruix d’amenaces en xarxa, tanmateix convé no obviar que el propi caràcter global d’internet pot afavorir la irrupció contra tot pronòstic de pàgines no desitjades o indesitjables. Avui dia però, la majoria d’usuaris – com és el nostre cas – tenim instal·lats als ordinadors personals eficaços mecanismes de protecció, com ara detectors de programes invasius, filtres i tallafocs, que garanteixen una navegació segura a través de la xarxa. En aquest sentit doncs, no hi ha hagut cap episodi, ni tan sols anecdòtic, del qual puguem fer esment.

Estalvis de l’exterior, hem procurat en segon lloc dur a terme una gestió de la informació que fos responsable, tant a nivell individual com grupal un cop compartides les cerques. D’una banda hem sotmès els resultats a uns criteris de validesa (que podeu trobar a l’apartat Objectius i criteris dins aquest blog, al qual remetem el lector) per tal de defugir els indrets que no oferien prou condicions de seriositat, respecte o imparcialitat, així com els que contenien informació tractada amb poc rigor, no contrastada o apòcrifa. D’altra banda, amatents a l’autoria de les fonts en línia, n’hem consignat el responsable, desenvolupador o representant a les corresponents etiquetes de cada cerca. Cada cop que haguem d’emprar informació obtinguda a les dites cerques en citarem la procedència.

INFORMACIÓ

La informació que conté el nostre projecte és el resultat d’un llarg procés de reflexió i discussió en el qual el text de Enric Bruguera i Payà Procés de cerca i localització d’informació per internet ha esdevingut un material d’incalculable valor, per tal de citar el més destacable.

El desconsol, de Josep Llimona (1903-1907)

Internet és un mitjà que ens proporciona una il·limitada quantitat d’informació i que era necessari filtrar d’alguna manera. Aquesta està presentada d’una forma no jerarquitzada i la seva fiabilitat moltes vegades es pot posar en dubte. Per aquest motiu, els criteris de validesa i selecció, acordats abans de submergir-nos en la xarxa, han resultat una eina imprescindible en la tria dels recursos que conformaren el nostre projecte. 

Respecte a les cerques, hem de destacar la utilització feta dels diferents mecanismes i estratègies per poder accedir a aquells continguts que els cercadors generalistes no solen facilitar o, almenys, sense l’ajuda de les seves opcions avançades. Així, ha resultat del tot satisfactori, quant a l’estalvi de temps i resultats obtinguts, l’ús de metacercadors o directoris temàtics en fases d’aproximació i cerques genèriques als nostres objectius. Per aconseguir resultats més concrets i especialitzats hem acudit a altres eines més concises com els cercadors especialitzats, els blogs o la reutilització de la nostra experiència.

També s’ha valorat en la selecció de les cerques el tipus de format i les possibilitats que donaven les diferents pàgines web en relació als seus enllaços i adreçament a altres llocs de importància rellevant.

Com a conclusió hem de valorar positivament els resultats obtinguts amb el tractament i localització de la informació alhora que posar de relleu la complexitat dels processos que intervenen en aquests.

PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DEL PROJECTE

En la primera PAC, havíem planificat les tres grans tasques que havíem de realitzar en la fase II del projecte des d'un punt de vista general. Així, establírem una temporalització extensa per a la creació del blog; de fet, abraçava quasi tot el període que s’havia establert per a dur a terme la PAC 2. Vam ser, doncs, previsors, perquè n’és ben cert que la posada en funcionament ens ha dut un cert temps. Hem sortejat entrebancs i hem hagut de recórrer a lectures addicionals per poder estructurar el blog segons se’ns demanava en l’activitat. De manera paral·lela havíem programat l’execució de cerques per poder abastir el nostre projecte i el compartiment d’aquestes al gestor bibliogràfic Zotero. I finalment, havíem seqüenciat que els últims dies de la fase 2 els dedicaríem a redactar l'índex per tal d'estructurar la Wiki.

A grans trets, hem acomplert la temporalització exposada des de la PAC 1, però ens hem vist obligats a completar-la mitjançant d'altres taules de planificació que requerien les tasques concretes. Hem necessitat, doncs, d'una seqüenciació més acurada que ha estat motivada pel requisit de respondre a cadascuna de les actuacions que havíem de fer al blog, al Zotero i a la Wiki.

Suposem que hem estat conscients de la realitat en el mateix moment del desenvolupament de les activitats i a mesura que el coordinador ens en proposava la consecució. Per això, és convenient que el repartiment de tasques contemple els dies suficients per resoldre els imprevistos i així no haver de treballar a corre-cuita. Ho tindrem en compte per a les properes PAC.

TREBALL EN EQUIP

Casa Tassel (1892-1893). Victor Horta

Si hem de fer una valoració general del treball en equip del grup Els 4 Gats, es pot afirmar, sense cap mena de dubte, que aquesta ha estat del tot positiva. En un principi semblava una qüestió molt complicada perquè alguns de nosaltres mai havíem treballat en un entorn virtual i vam haver de posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits en l’assignatura. 

Els seguiment dels acords va ser fonamental en el desenvolupament de les tasques plantejades. Malgrat que en un principi ens va costar una mica acostumar-nos a la freqüència de connexió i contestació dels missatges, molt aviat vam entendre la importància d’aquests com una eina de comunicació i la necessitat de respectar-los si volien un bon funcionament del grup. De forma semblant, la figura del coordinador, excepcionalment dos en la segona PAC, va esdevenir una peça clau per desenvolupar les tasques del treball i va posar de relleu la bona relació i predisposició de tots els membres de l’equip.

També hem d’assenyalar la importància de respectar els compromisos assolits ja que qualsevol falta de responsabilitat repercuteix directament en el conjunt del treball en equip. Però aquests no s’esgoten amb l’execució de les tasques dintre dels terminis previstos sinó que resulta adient destacar d’altres. Així, la transparència en les comunicacions i decisions va ser primordial per tal que qualsevol membre pogués expressar lliurament les seves opinions i aportacions. En aquest sentit, el respecte es va convertir en un component indestriable de totes les nostres actuacions perquè facilità les bones relacions del grup, va estimular la presa de decisions i fomentà la participació de tots els membres. 

Per últim, l’ajuda entre els companys ens va servir per a portar endavant algunes de les nostres tasques individuals així com l’alt nivell col·laboratiu per tal d’assolir els objectius proposats.

COMUNICACIÓ A LA XARXA

Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana

Des de bon començament, Els 4 Gats hem tingut molt present la importància que té una comunicació fluïda i de qualitat en un projecte com el que tenim entre mans. És per aquest motiu que es va tenir molt en compte aquest factor a l’hora d’establir els acords inicials. Ara que estem a punt d’entregar la segona PAC és un moment adequat per fer-ne una primera valoració.

En primer lloc, penso que la freqüència dels contactes ha estat molt correcta. Ens vam comprometre a un mínim d’un accés al dia a l’espai de grup i a respondre el missatge en un termini de dos dies. Excepte en comptades ocasions, ho hem seguit al peu de la lletra i hem mantingut aquesta comunicació constant.

Pel que fa a la presa de decisions, les interaccions s’han dut a terme quasi exclusivament a través de l’espai de debat que ens ha facilitat la UOC. Hi hem anat obrint fils de debat per a cada qüestió que s’havia de tractar, hi hem exposat les nostres idees amb claredat i sempre hem aconseguit arribar a solucions a través del consens i amb la implicació de tots els membres del grup. Això no obstant, també hem fet servir el xat en moments puntuals en els quals calia prendre decisions de manera urgent i l’eina de debat no ens hauria permès l’agilitat que necessitàvem.

Finalment, és necessari fer esment a la gestió del temps. A la primera PAC vam fer una planificació orientativa de les activitats generals que hauríem de dur a terme. Com que calia arribar a un nivell major de concreció per tal de repartir-nos les tasques específiques, els dos coordinadors d’aquesta PAC han anat fent propostes desglossades i han fet una distribució que ha estat exigent però alhora realista i que tots hem aprovat i acomplert, acceptant una certa flexibilitat.

En la meva opinió, doncs, la comunicació ha estat satisfactòria a tots els nivells. Anem per bon camí!

OBJECTIUS I CRITERIS DE CERCA

Amb el propòsit de caracteritzar el moviment modernista – en totes les seves vessants i manifestacions – com una opció estètica d’arrel genuïnament europea, Els 4 Gats realitzarem les pertinents cerques documentals a la xarxa. Aquestes tindran per objectiu pàgines web i wiki que ens proporcionin la següent informació:

1. Definicions genèriques, aplicables al pensament i a l’art en general, que aïllin els elements propis del moviment modernista.
2. Les seves arrels i precedents estètics.
3. El context històric, social i filosòfic en què va sorgir.
4. L’especificitat de la literatura modernista.
5. L’estètica modernista (dita també impressionista, segons el gènere al qual ens referim) present a les altres disciplines artístiques, en especial la pintura, la música, l’escultura i l’arquitectura.
6. Història, evolució i complexitat del moviment modernista.
7. La influència en moviments culturals posteriors.
8. Petja i llegat en el món present.
9. Tipologia de la vida o esperit bohemi, amb exemples d’artistes tant contemporanis a l’època com actuals.

A més a més, per tal de garantir la fiabilitat i el rigor de la informació que utilitzarem, Els 4 Gats hem establert un seguit de criteris de validesa que han de complir els documents de la xarxa que seleccionem:

• Autoria: cal que l’autor estigui clarament identificat.
• Actualització: valorarem la data en què s’hagi creat el contingut que ens interessa i la constància en les actualitzacions de la pàgina web on es trobi.
• Crèdits i procedència: serà fonamental que s’expliciti l’origen de la informació.
• Altres qüestions que ens poden ajudar a decidir: una presentació adient i pulcra dels continguts, la citació correcta de les fonts d’informació originals o la credibilitat de l’entitat de la qual depèn la pàgina web en qüestió seran altres elements a tenir en compte.

Així doncs, els criteris de selecció de les cerques individuals respectaran una certa autonomia de cada membre sempre a partir d’aquestes directrius comunes i en funció dels objectius de cerca que hem establert.

Presentació del projecte

Estimats internautes:

Pintura de Ricard Opisso sobre
una tertúlia a Els 4 Gats 

Us donem la benvinguda al blog de “Els 4 gats”. Som quatre alumnes de la UOC que cursem l’assignatura Competències TIC en llengua i literatura catalanes i hem format el grup, d’una banda, per aproximar-nos al moviment modernista a Europa i de l’altra, per superar els continguts que se’ns proposa en la matèria.

Aquesta eina ha estat creada per tal de fer un seguiment de les tasques que duem a terme els membres que formem l’esmentat grup. L’objectiu primordial del nostre projecte és demostrar que el concepte “literatura europea” té sentit si tenim en compte els punts en comú que motivaren l’aparició del moviment cultural als diferents països europeus. Per això, ens endinsarem en els contextos històrics que en propiciaren l’aparició, buscarem bohemis en el món de la literatura, però també de la pintura, l’escultura, l’arquitectura o la música. Recordem que el modernisme va abraçar tot tipus de manifestació artística i, fins i tot, es convertí en un estil de vida, que ens obliga a fixar l’atenció en el món dels bohemis. Aquesta aproximació respon, si més no, al primer focus d’interés que ens plantejava el consultor de l’assignatura: Es pot parlar de literatura europea?

A través el blog, recapacitarem sobre les actuacions que realitzem com a grup: avaluarem els resultats aconseguits, però també serem autocrítics i posarem de manifest els punts febles que enterboleixen la nostra feina per tal de millorar-ne l’organització i que el resultat del nostre projecte siga l’esperat per tothom. El nostre blog és, doncs, com un diari de treball on reflectirem descobriments i entrebancs al llarg d’aquest viatge d’investigació de la vida bohèmia.