Powered By Blogger

13/1/12

COMIAT

Avui que és el darrer dia en el trajecte de l'assignatura Introducció a les TIC en Llengua i Literatura Catalanes, sentim certa recança que ja tot estigui dat i beneït. La sensació és la mateixa que en girar el darrer full del llibre que estàvem llegint. A fets consumats notem que tot ha passat més ràpid que no ens pensàvem i el gran dubte que inevitablement se'ns planteja és: ja ens hi hem entretingut, recreat i - en definitiva - aprofitat prou cada instant d'aquest itinerari? Sembla que l'escriptor Josep Pla va dir: "en la processó d'aquesta vida, uns portaran un ciri molt llarg, d'altres no tant... el meu serà petit i modest, però podré dir amb orgull que hi he estat des del començament fins al final". Prova tangible (o no, per la peculiaritat virtual d'aquesta matèria) que el nostre equip no ens hem perdut el viatge és el projecte virtual que vam endegar a principis de curs i que en acabat té una estructura, una forma i uns continguts concrets que tothom pot consultar.

El resultat encara ara ens sorprèn: n'esten molt satisfets! A mesura que ha anat prenent forma, la primerenca il·lusió del tema plantejat - que a tots va motivar d'entrada - ha deixat pas a un sentiment de pertinença; talment com cofois pares d'una criatura, hem maldat per corregir i millorar-ne fins els detalls més insignificants. És més, hem descobert entre nosaltres, aquests 4 gats, una afinitat que ha deixat pas a una relació d'avinantesa i camaraderia que poc esperàvem en començar.
 
El petó (1908), de Gustav Klimt
Tanmateix, ultra que en podem estar ben orgullosos, entenem que el projecte virtual no deixa de ser tot just un reflex dels veritables propòsits de l'assignatura: d'una banda, dotar els alumnes d'una sèrie d'eines i coneixements que els facin competents per gestionar informació en el vastíssim univers virtual. De l'altra, fornir-los l'experiència apropiada per treballar en grup mitjançant exclusivament els recursos que aquests espais o entorns posen al nostre abast. Per això és tan aconsellable - tal com vam fer la majoria del nostre grup - que els futurs alumnes de la UOC triïn aquesta assignatura tan bon punt hi aterren, sobretot els menys avesats - o fins i tot, refractaris! - a la mecànica de les TIC: el suport que proporciona s'agraeix per l'aplicació immediata en qualsevol altra assignatura de la carrera en curs. Però fora de la vida acadèmica, les ocasions en què s'hi poden abocar les habilitats adquirides són incomptables. A grans trets, es tracta en primer lloc de localitzar amb precisió la informació que necessitem enmig dels marasme aparentment caòtic que és internet per, després, ser capaços de processar-la, editar-la i publicar-la a la xarxa. I tot aquesta feina, a més, sincronitzada amb altres companys en un treball d'equip.

Retornant als mots de més amunt, el nostre principal consell per als nous estudiants d'Introducció a les TIC en Llengua i Literatura Catalanes que llegeixin aquestes ratlles és el següent: traieu-ne tot el suc possible, no us en perdeu cap dia, hora o minut, perquè no es pot assolir plenament una fita si no fem abans tot el camí.

Tal com diem sempre a la UOC: Bona feina !

9/1/12

PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DEL PROJECTE

Drac a les escales del Parc Güell (1900-1914), d'Antoni Gaudí
En aquesta darrera frase del procés per completar el projecte virtual i assolir els objectius de l'assignatura, l'equip s'ha hagut de centrar en les tasques de posar a punt la Wiki - insígnia del nostre treball - de cara el darrer i definitiu repte que hi tenia assignat: presentar-se en públic amb condicions òptimes per fer front al judici, crític i constructiu, dels nostres companys d'aula pertanyents als altres grups. Amb el gruix de la feina feta d'antuvi, el treball ha estat molt més detallista que en les ocasions precedents: es tractava de polir els acabats, resoldre petits inconvenients tècnics, completar algunes explicacions que eren massa vagues, revisar l'estil de redactat i la pertinença dels enllaços, fins i tot embellir la Wiki a nivell purament estètic en concordança amb la prioritària perspectiva didàctica, etc.

A nivell de coordinació, val a dir que el bagatge acumulat fins ara pels membres de l'equip ha facilitat enormement les coses. Els dubtes cada cop són menys genèrics o de pura orientació, sinó que s'han tornat molt concrets i específics per tal com l'experiència de les anteriors fases ens ha dotat d'un comprensió global molt bona tant de les finalitats del projecte com dels camins per arribar-hi. Per tant, hem fruït treballant amb una certa inèrcia que no ha degenerat pas en desídia. També cal constatar un cop més que, ultra la planificació prèvia de les tasques a realitzar, en aquest grup el compromís adquirit individualment envers l'equip ha funcionat amb eficàcia i normalitat totals, sempre en benefici de les responsabilitats contretes en comunitat.

La defensa del projecte virtual, per exemple, s'ha consensuat de forma admirable i engrescadorament participativa. Si bé aquesta ha estat la principal activitat en la darrera fase de construcció del projecte virtual, podríem fer extensiva tal actitud a la resta de tasques que hem hagut d'assumir. Això és així perquè ara més que mai ens el creiem, ens l'hem fet nostre i ens hi sentim identificats.

CORRECCIÓ I MILLORA

Interior de la Borsa d'Amsterdam, de
Hendrik Petrus Berlange (1898-1903)
L'elaboració d'aquest projecte virtual ha estat un repte constant per a nosaltres, Els 4 gats. Tal i com podeu comprovar a través de les entrades que hem anat fent al blog, hem après gràcies a la pràctica i hem anat avançant tots quatre en paral·lel.

Com en qualsevol projecte, és evident que el nostre té punts de millora. En el cas d'aquesta última pràctica, a més, tenim un element afegit per valorar-los: les avaluacions que alguns companys d'assignatura ens han fet. I és precisament a aquestes alçades, amb el projecte ja acabat, que les crítiques més constructives i que ens poden ajudar més a millorar són les que ens poden fer des de fora.

Així doncs, els principals elements que han esmentat són:

  • El fet que alguns paràgrafs són molt llargs. Pensem que l’extensió dels paràgrafs, malgrat no ser del tot igual en tots ells, és adequada a cada situació dins del text. Això no obstant, hem intentat facilitar la lectura del conjunt mitjançant la inclusió de recursos multimèdia, enllaços a d’altres llocs web amb continguts complementaris i negretes i subratllats de les parts més destacades.

  • L'obertura dels enllaços interns en una pestanya nova. En aquest cas, ho hem fet seguint les indicacions de l’enunciat de les pràctiques i, per altra banda, pensem que aquest recurs ajuda a consultar de manera simultània els apartats que parlen de cadascuna de les arts en el període modernista.

  • En diversos apartats repetim les nomenclatures que el modernisme rep arreu d'Europa. Cal tenir en compte que el moviment que estudiem és un fenomen ampli amb diverses denominacions però que, en realitat, s'expressa d’una manera semblant en totes les seves manifestacions artístiques. És per aquest motiu que hem volgut reiterar-les i deixar-les ben clares. Això serveix, alhora, per recordar-les i per aportar un element de cohesió al treball.

  • S’apunten també algunes errades en el text degudes a alguns errors de tecleig. En aquest cas, demanem disculpes i assegurem que les esmenarem properament.

I  voldríem acabar aquesta entrada al blog agraint als companys les valoracions que ens han fet i que, com apuntàvem, ens han servit per millorar el nostre projecte.

7/1/12

TREBALL EN EQUIP

Casa Municipal de Praga, dels arquitectes
Antonína Balšánka i Osvalda Polívky (1905-1912)
En aquesta Pràctica Final el treball en equip ha seguit essent fonamental. En aquest cas, però, hi ha hagut una dificultat afegida a les que ja de per sí presenta sempre aquest tipus d’interaccions: els múltiples dies festius a causa del Nadal. Així doncs, no sempre ens hem pogut comunicar amb la freqüència desitjada i, fins i tot, un membre del grup s’ha absentat en moments importants de feina. Tot i així, penso que hem mantingut els valors de cooperació i suport mutu que ja havíem demostrat amb anterioritat i hem consensuat una lleugera modificació del repartiment inicial de tasques per tal que tots acabéssim duent a terme un volum de feina semblant i que s’adaptés als nostres calendaris personals.

Amb l’excepció de la freqüència d’interacció que comentàvem, la resta d’acords inicials i, sobretot, la transparència, el compromís i el respecte entre els companys s’han mantingut intactes i crec que això ha quedat reflectit a la Wiki finalitzada.

Ara que ja tenim el projecte acabat, només em queda dir-vos que espero que ens seguim trobant en properes assignatures i que ha estat un plaer treballar amb vosaltres!

6/1/12

TECNOLOGIA DIGITAL

Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil, Ramon Casas, Barcelona, 1901
Encara recordo la incertesa i respecte que ens feien les noves eines digitals que hauríem d’utilitzar en el moment de portar a terme el nostre projecte així com el fet que aquest fos totalment virtual. Però si ens hi fixem en el resultat crec que ha merescut la pena tot l’esforç invertit. 

La realització del blog, potser, s’ha revelat com l’eina més propera i fàcil d’entendre, possiblement per la seva continuada utilització de forma que en aquesta pràctica final no ha presentat cap problema pels membres del grup. El programa Zotero es va manifestar com una eina molt destacable en aquest projecte malgrat que va costar una mica més dominar-lo per la seva naturalesa i necessitat d’implementar-lo per al tractament de les referències bibliogràfiques. Respecte a la wiki penso que hem après a dominar el seu funcionament i moltes de les possibilitats que ofereix dintre d’un entorn col•laboratiu. Però també m’agradaria assenyalar els problemes tècnics que hem patit amb la confecció d’aquesta ja que un membre del nostre grup va extraviar tota la feina que estava fent sense conèixer el motiu o el seu deficient editor de textos que ens va fer perdre un temps molt valuós.

Malgrat que el camí recorregut no sempre ha estat fàcil, crec que podem confirmar l’adquisició d’un ampli domini d’aquestes noves eines i que, segurament, molts de nosaltres en traurem un acurat profit de les mateixes.

5/1/12

CERCA D'INFORMACIÓ

Dues dames, de Xavier Gosé (1909)
En aquesta quarta i última fase, ja teníem acabat l’esborrany del projecte i la tasca més important que hem hagut de fer ha estat polir-lo per augmentar la seva coherència i unitat. En aquest sentit, per exemple, tres dels quatre membres del grup som parlants del català oriental mentre que el darrer n’és de la variant occidental. Per tal de donar una major cohesió al conjunt del text, hem optat per adaptar-lo a la llengua estàndard.

Per altra banda, el gruix d’informació més important ja el teníem bolcat a la nostra Wiki i quasi no ens ha calgut fer noves cerques complementàries. Sí que, amb l’objectiu de trobar alguna informació molt concreta, hem dut a terme alguna cerca directa, però ha estat en ocasions molt puntuals.


En relació amb aquesta qüestió, en el transcurs d'aquest projecte ens hem adonat d'una qüestió fonamental: la necessitat de tenir ben clars els criteris i de cerca i els objectius que volem perseguir abans de començar amb aquesta. I això, tractant-se d'un treball en equip, s'ha de fer mitjançant el consens entre tots els membres del grup.

Segurament, però, la tasca més important que hem après gràcies a aquesta pràctica final ha estat la de crear la bibliografia i la webliografia mitjançant una aplicació específica de l’eina Zotero. L’estil de cites que hem usat és l’ISO-960. Aquest mètode per fer el recull bibliogràfic és senzill i molt útil, us el recomanem!


4/1/12

E-CIVISME: PRÀCTICA FINAL

Portada de Els sots ferèstecs de Raimon Casellas
Tal com indicàvem en l'entrada de la fase anterior dedicada a l'e-civisme, cal esmentar que hem estat un grup respectuós amb el protocol que implica el fet de treballar en un entorn virtual. D'una banda, en l'elaboració de la Wiki ens hem assegurat d'esmentar les fonts d'on hem extret la informació siga visual, audiovisual o textual. Aquesta actitud ens ha permés valorar la importància d'encomanar-nos a les fonts amb la intenció de fonamentar el nostre estudi. També hem estat ben conscients dels llocs web dels quals extréiem la informació, respectant el criteri d'autoritat que ha aportat credibilitat al nostre projecte. Però no sempre ha estat així i entre els uns i els altres milloràvem la inclusió de les fonts a mesura que avançava el projecte. Com que el nostre Wiki i el mateix blog contenen quantitat d'imatges i vídeos (i fins i tot, algun gràfic) hem hagut, de vegades, de canviar les fotos per tal de citar-ne l'origen, ja que en un inici no n'érem tan conscients de la importància i en algunes ocasions no recordàvem d'on l'havíem extreta. 

D'altra banda, també hem aprés a protegir el nostre treball perquè només nosaltres tinguem accés a la modificació de la informació que hi incloíem. La Wiki està protegida i només els membres de Els 4 gats tenen la possibilitat de l'edició i l'accés a la redacció del blog està controlada per un administrador que té un nom d'usuari i una contrasenya compartida pels membres del nostre grup i que ens ha donat accés per realitzar les aportacions individuals. Tanmateix, hem descobert què és el que ocorre quan dos companys editàvem la Wiki a la mateixa vegada: només un pot guardar les seues modificacions i les de l'altre no s'hi reflecteixen. Després de l'ensurt d'haver perdut feina feta, descobrírem que podíem recuperar les distintes versions. Sort! Tot açò ens ha servit per valorar la coordinació i les còpies de seguretat que tenim guardades a l'espai de fitxers del nostre grup. 

3/1/12

COMUNICACIÓ A LA XARXA

Café de Montmartre (1890). Santiago Rusiñol
Actualment ens trobem a la recta final del projecte i es pot afirmar que, a partir de la nostra experiència en cadascuna de les Pràctiques d’Avaluació Continuada, hem assolit, entre d’altres aspectes, les habilitats necessàries per comunicar-nos mitjançant la xarxa de forma eficient. La freqüència i canal dels contactes s’ha respectat la qual cosa queda reflectida en el nombre de missatges del nostre espai. S’ha fet una utilització racional i alguna petita incidència que hem tingut s’ha comunicat i resolt satisfactòriament, fruit dels acords però també de la implicació personal de tots els membres del grup.

En conclusió, crec no equivocar-me en manifestar l’existència d’un elevat nivell d’enteniment, que va repercutir positivament tant en la gestió del temps com en la presa de decisions. D’aquesta manera, el coneixement des d’un bon principi de la proposta de les tasques i dates d’execució per part del coordinador pertinent ens va permetre organitzar el nostre temps així com la possibilitat de comunicar i prendre les decisions de forma consensuada i anticipada en benefici del projecte i del grup.